dimecres, 19 d’abril de 2017

Reflexions entorn el model de Serveis Socials






GRUP PREPARATIU JORNADES DE SERVEIS SOCIALS

Els Serveis Socials: de la gran mentida a la gran il·lusió

Presentació
A la IAC-CATAC, sindicat majoritari a l’Administració de la Generalitat i amb àmplia representació al conjunt d’Administracions  locals del territori català,  estem preparant unes jornades de reflexió al voltant de la pressió que ha recaigut sobre el col·lectiu de treballadors dels Serveis Socials, durant aquests anys de greu crisi econòmica.
Et volem convidar a participar activament en la reflexió i argumentació prèvies,  que donaran forma i contingut a les ponències que es tractaran a les jornades, i a fer-ne difusió entre els companys.  

Apunts per a la reflexió
Els Ajuntaments, institucions més properes a la ciutadania i amb les competències per a la prestació d’aquests serveis, són en aquest moment institucions (majoritàriament) instal·lades en la improvisació, relegades en la pràctica a la gestió de recursos, convertides --per la influència de la ideologia neoliberal-- en expenedores de recursos, en supermercat precari per a la cobertura insatisfactòria de les necessitats bàsiques d’una població/ ciutadania que veu convertits d’aquesta manera els seus drets en drets menors.
El conjunt de la ciutadania rep un missatge i unes expectatives que no es corresponen amb la realitat pel que fa als recursos que els ofereix l’Administració per a la superació de diferents situacions i problemàtiques  de carácter social, expectatives generades per les pròpies Administracions i els seus aparells polítics i a bastament difoses pels mitjans de comunicació al seu servei.  
El conjunt de treballadors de l’àmbit social estem assumint en la pràctica competències d’altres sectors, que en cap cas es corresponen amb les nostres funcions originals,  i ens converteixen de facto en el gran “calaix de sastre” on s’han estat enquibint en els darrers anys les possibles sol·lucions a problemàtiques socials d’allò més diverses:  demandes del sector de l’habitatge --un àmbit allunyat de les possibilitats reals i de les competències legals traspassades--, o de la pobresa energètica --on, des del poder legislatiu, es deixa de banda la pròpia responsabilitat de les empreses subministradores i es traspassa la responsabilitat de tota aquesta gestió als Serveis Socials.
Davant qualsevol problemàtica que generi la necessitat d’acreditació de la situació social de la ciutadania, són els serveis socials els que resulten mobilitzats i requerits com a comodí transversal que serveix de tapaforats.  Així, aquests serveis estan impedits per exercir la que hauria de ser la seva funció primordial: servir com a instrument de canvi social, i els seus treballadors es veuen relegats a la mera funció de contenció, cosa que a la vegada genera intensos sentiments d’impotència i frustració, superats per l’allau de requeriments des de tots els àmbits de la existència humana i amb la incapacitat que es puguin integrar entre les necessitats bàsiques-estructurals.
Els professionals hem hagut de gestionar la nostra pròpia frustració juntament amb la impotència i la consegüent  irascibilitat incontenible de la ciutadania, que percep trencades les seves expectatives de suport a les situacions de mancança per part de l’Estat. Això ha portat els nostres serveis a convertir-se en el gran mur de contenció del descontentament social, amb les conseqüències que això ha comportat. En molts casos no ha estat possible aplacar el descontentament i la ràbia de certs ciutadans, cosa que ha tingut com a resultat un augment importantíssim i constatat, de forma generalitzada, de manques de respecte, actituds desafiants, insults, vexacions i violència ocupacional de la ciutadania vers els professionals socials com a  principals subjectes responsables de la seva desgràcia.
Per si la pressió sobre els professionals no fos suficient, també hem hagut  de patir les conseqüències directes de les retallades, ja que  molts Ajuntaments no cobreixen les baixes laborals, ni les reduccions de jornada de les companyes, amb el consegüent increment de les càrregues de feina, que en determinats equips es tornen excessives a nivell quantitatiu, de manera que els trobem totalment desbordats, i arriben a perdre el control sobre la feina.
La conseqüència i l’indicador principal d’aquesta realitat és la inexistència de debat públic en la professió: col·legis professionals inerts, absència absoluta de treballadores dels serveis socials d’Atenció Primària als debats públics dels mitjans de comunicació (i la preferència d’aquests per a oenagés com Càritas, Creu Roja, Intermón, etc.), així com la recerca de solucions individuals a problemes laborals col·lectius que caracteritzen la societat actual.
Durant aquests anys de profunda crisi econòmica i social, la societat va romandre adormida fins a l’any 2011, amb l’adveniment del moviment del 15-M. Aquesta llavor va fer florir el moviment de las «Mareas». Malgrat que  la «Marea Naranja» va aglutinar a l’Estat treballadores dels Serveis Socials, la participació de treballadores dels Serveis Socials a Catalunya va ser molt minsa si la comparem amb la participació de docents a la Marea Groga o de professionals de la sanitat a la Marea Blanca.
Conveçuts com estem que aquests sentiments que reflectim són compartits per una gran part dels professionals del nostre sector, considerem que ens cal un debat important, sustentat sobre una base argumental potent i rigorosa que pugui contemplar, a més de l’específic de l’àmbit, l’anàlisi dels canvis socials produïts durant les últimes dècades (revolució digital, precarització del mercat laboral --treballadors prescindibles--, crisi econòmica, demolició de l’estat del benestar...) i que ens porti a enfortir el col·lectiu i a aconseguir la mobilització de molts treballadors  i treballadores del sector que encara resten passius i mancats d’il·lusió.

Per un sindicalisme alternatiu en temps de canvi!

Ens comprometem a informar-te de totes les activitats que desenvolupem com a preparació de les jornades. Esperem les teves aportacions i et convidem a participar amb nosaltres activament.
El grup promotor ens reunim quinzenalment al local del sindicat. T’hi esperem!

4 comentaris:

  1. Sóc Educador Social des de fa 17 anys i des de fa 11 ho sóc en els Serveis Socials de Badalona, des de l'inici de les retallades les condicions de la nostra feina han empitjorat de forma dràstica... La pressió de la demanda d'usuaris, serveis, administració, la violència ocupacional, la manca de recursos, la insuficiència de la ràtio de professionals, la no cobertura de les baixes laborals, us sona tot això?
    Particpeu!, és el moment d'iniciar el canvi de mòdel!!!

    ResponElimina
  2. Els Serveis Socials amb carácter general van a la deriva!! però per moltes justificacions que volguem trobar, gran part de la culpa és dels propis treballadors del camp social. Cal capgirar la situació!!

    ResponElimina
  3. La gente del nostre ambit hauría d'estar mes present enólogo, pero som un colectiu pasiu en quant a l'accio al Carrer. Es hora de sortir a la llum pública i que la gente conegui la nostra realitat.

    ResponElimina
  4. Després de gairebé 20 anys de trajectòria professional a l’àmbit social i més de 7 anys treballant com a educador social als Serveis Socials d’una gran ciutat, he pogut vivenciar com noves problemàtiques ens anaven impactant. Fenòmens com la globalització, el neoliberalisme i el capitalisme han anat transformant la societat generant un enorme èxit dels més rics a la vegada majors desigualtats socials.
    Els professionals del Serveis Socials ens sentim desbordats per la situació que pateix la nostra ciutadania, moltes vegades sense capacitat de resposta i amb un important enlentiment d’aquesta malgrat la nostra voluntat. Les nostres receptes es converteixen en un tractament de símptomes sense poder arribar a les causes del profunds i complexos problemes socials.
    La realitat és que els professionals dels Serveis Socials no disposem de “varetes màgiques” que puguin resoldre les veritables causes de moltes de les situacions en les que ens trobem. Tanmateix penso que és important no perdre la perspectiva d’aquell ideal d’allò que hauria de ser com a horitzó que guia la nostra pràctica. No es tracta de cercar culpables sinó de sortir de la indefensió que patim i transformar les protestes en propostes cercant nous models que incorporin metodologies innovadores i flexibles.

    Ricardo Zafra

    ResponElimina