dijous, 20 d’abril del 2017
dimecres, 19 d’abril del 2017
Reflexions entorn el model de Serveis Socials
GRUP PREPARATIU
JORNADES DE SERVEIS SOCIALS
Els
Serveis Socials: de la gran mentida a la gran il·lusió
PresentacióCATAC ,
sindicat majoritari a l’Administració de la Generalitat i amb àmplia
representació al conjunt d’Administracions locals del territori català,
estem preparant unes jornades de reflexió al voltant de la pressió que ha
recaigut sobre el col·lectiu de treballadors dels Serveis Socials, durant
aquests anys de greu crisi econòmica.
Apunts
per a la reflexió
Els Ajuntaments, institucions més properes a la ciutadania i amb
les competències per a la prestació d’aquests serveis, són en aquest moment
institucions (majoritàriament) instal·lades en la improvisació, relegades en la
pràctica a la gestió de recursos, convertides --per la influència de la
ideologia neoliberal-- en expenedores de recursos, en supermercat precari per a
la cobertura insatisfactòria de les necessitats bàsiques d’una població/
ciutadania que veu convertits d’aquesta manera els seus drets en drets menors.
El conjunt de la ciutadania rep un missatge i unes expectatives
que no es corresponen amb la realitat pel que fa als recursos que els ofereix
l’Administració per a la superació de diferents situacions i problemàtiques
de carácter social, expectatives generades per les pròpies
Administracions i els seus aparells polítics i a bastament difoses pels mitjans
de comunicació al seu servei.
El conjunt de treballadors de l’àmbit social estem assumint en la
pràctica competències d’altres sectors, que en cap cas es corresponen amb les
nostres funcions originals, i ens converteixen de facto en el gran “calaix
de sastre” on s’han estat enquibint en els darrers anys les possibles
sol·lucions a problemàtiques socials d’allò més diverses: demandes del
sector de l’habitatge --un àmbit allunyat de les possibilitats reals i de les
competències legals traspassades--, o de la pobresa energètica --on, des del
poder legislatiu, es deixa de banda la pròpia responsabilitat de les empreses
subministradores i es traspassa la responsabilitat de tota aquesta gestió als
Serveis Socials.
Davant qualsevol problemàtica que generi la necessitat
d’acreditació de la situació social de la ciutadania, són els serveis socials
els que resulten mobilitzats i requerits com a comodí transversal que serveix
de tapaforats. Així, aquests serveis estan impedits per exercir la que
hauria de ser la seva funció primordial: servir com a instrument de canvi
social, i els seus treballadors es veuen relegats a la mera funció de
contenció, cosa que a la vegada genera intensos sentiments d’impotència i
frustració, superats per l’allau de requeriments des de tots els àmbits de la
existència humana i amb la incapacitat que es puguin integrar entre les
necessitats bàsiques-estructurals.
Els professionals hem hagut de gestionar la nostra pròpia
frustració juntament amb la impotència i la consegüent irascibilitat
incontenible de la ciutadania, que percep trencades les seves expectatives de
suport a les situacions de mancança per part de l’Estat. Això ha portat els
nostres serveis a convertir-se en el gran mur de contenció del descontentament
social, amb les conseqüències que això ha comportat. En molts casos no ha estat
possible aplacar el descontentament i la ràbia de certs ciutadans, cosa que ha
tingut com a resultat un augment importantíssim i constatat, de forma
generalitzada, de manques de respecte, actituds desafiants, insults, vexacions
i violència ocupacional de la ciutadania vers els professionals socials com a
principals subjectes responsables de la seva desgràcia.
Per si la pressió sobre els professionals no fos suficient, també
hem hagut de patir les conseqüències directes de les retallades, ja que
molts Ajuntaments no cobreixen les baixes laborals, ni les reduccions de
jornada de les companyes, amb el consegüent increment de les càrregues de
feina, que en determinats equips es tornen excessives a nivell quantitatiu, de
manera que els trobem totalment desbordats, i arriben a perdre el control sobre
la feina.
La conseqüència i l’indicador principal d’aquesta realitat és la
inexistència de debat públic en la professió: col·legis professionals inerts,
absència absoluta de treballadores dels serveis socials d’Atenció Primària als
debats públics dels mitjans de comunicació (i la preferència d’aquests per a
oenagés com Càritas, Creu Roja, Intermón, etc.), així com la recerca de
solucions individuals a problemes laborals col·lectius que caracteritzen la
societat actual.
Durant aquests anys de profunda crisi econòmica i social, la
societat va romandre adormida fins a l’any 2011, amb l’adveniment del moviment
del 15-M. Aquesta llavor va fer florir el moviment de las «Mareas». Malgrat que
la «Marea Naranja »
va aglutinar a l’Estat treballadores dels Serveis Socials, la participació de
treballadores dels Serveis Socials a Catalunya va ser molt minsa si la comparem
amb la participació de docents a la Marea Groga o de professionals de la sanitat a la Marea Blanca.
Conveçuts com estem que aquests sentiments que reflectim són
compartits per una gran part dels professionals del nostre sector, considerem
que ens cal un debat important, sustentat sobre una base argumental potent i
rigorosa que pugui contemplar, a més de l’específic de l’àmbit, l’anàlisi dels
canvis socials produïts durant les últimes dècades (revolució digital,
precarització del mercat laboral --treballadors prescindibles--, crisi
econòmica, demolició de l’estat del benestar...) i que ens porti a enfortir el
col·lectiu i a aconseguir la mobilització de molts treballadors i
treballadores del sector que encara resten passius i mancats d’il·lusió.
Per
un sindicalisme alternatiu en temps de canvi!
Ens comprometem a informar-te de totes les activitats
que desenvolupem com a preparació de les jornades. Esperem les teves
aportacions i et convidem a participar amb nosaltres activament.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)