dijous, 7 de desembre del 2017

OFERTA PÚBLICA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA


Us adjuntem la PROPOSTA DE CALENDARI ORIENTATIU DELS PROCESSOS DE CONCURS GENERAL, PROMOCIÓ INTERNA EXCLUSIVA I OOP 2015 I 2017 de la Generalitat de Catalunya, contacteu amb IAC-CATAC (www.catac.info) per a més informació.

https://docs.wixstatic.com/ugd/c6899f_7adfb1553d9448ff8c197e19135b0dea.pdf

divendres, 18 d’agost del 2017

BARCELONA Y EL MUNDO


Agotado y confundido.
Por qué?
Para qué?
Tenemos un mundo complicado y lo es desde hace tiempo, y desde hace tiempo sufrimos violencia, aquí en Barcelona hace unas horas, en Siria, en Londres, Paris, Alemania, de manera continuada o hace más tiempo. 
Hasta cuando?
Llevamos tantos años haciendo las cosas mal que ahora recogemos estos frutos...

Otro modelo de mundo es posible pero hay que cambiar muchas cosas, para empezar, a nivel político, basta de postureos y trabajemos coordinadamente, pero de verdad...

Por ejemplo dotando de más recursos para que con el trabajo de los profesionales de lo social puedan cohesionar, integrar, corregir, acompañar.

El problema son los terroristas, y con ellos hay poco margen de maniobra, y no lo digo yo, sino un experto en yihaidismo, pero si podemos evitar que más jóvenes desorientados caigan en sus redes y acaben sirviendo de ejecutores

Siria, Libia, personas bombardeadas, abandonadas en el mar, Paris, Londres, Barcelona...

Más recursos

Stop violencia!!!

Un mundo mejor nos necesita!!!



dimarts, 8 d’agost del 2017

CRIDA PER UNA CARTA DE DRETS SOCIALS A CATALUNYA: UNA EINA PER LA LLUITA

Crida per una Carta de drets socials a Catalunya: una eina per la lluita

Des de les Marxes de la Dignitat fem una CRIDA a totes les persones i moviments socials de Catalunya per tal de construir entre totes una Carta de Drets Socials que reculli les reivindicacions dels diferent moviments, que sigui un instrument per a la unificació de les lluites i es converteixi en referència social ineludible en el debat sobre el país que volem. Cal anar creant espais arreu del territori de coordinació local-comarcal que vagin articulant els fonaments d’aquesta altre Catalunya que reivindiquem des dels moviments socials. Aquesta Carta cal que esdevingui una síntesis de les aspiracions i reivindicacions més sentides per la classe treballadora i els sectors populars d’aquest país.
L’elaboració d’aquesta Carta s’haurà de sustentar en un autèntic procés participatiu, que permeti impulsar les lluites i les reivindicacions de tots els sectors, de les diferents organitzacions de l’espectre social i sindical, per coordinar els esforços de totes amb l’objectiu de posar les bases d’un nou model social i econòmic al servei de les classes populars d’aquí i d’arreu i no del Capital.

La por, la resignació i la passivitat no han conquistat mai cap dret, ni servit per defensar els que teníem. La reactivació de les lluites mostra que hi ha un nivell de resposta a les polítiques de la dreta que és possible organitzar. No hem d’esperar solucions dels parlaments. És temps de lluitar, d’implicar-nos i no delegar
En aquest moment on l’exercici del dret d’autodeterminació és una reivindicació compartida per la immensa majoria de la població de Catalunya, cal també, més que mai, que juntament amb el dret a decidir quina relació volem amb l'Estat espanyol, els sectors populars i la classe treballadora s’organitzi per decidir i dir ben clar i alt quin model polític, social i econòmic vol.

Per això, les organitzacions, col·lectius i persones de la Marxa de la Dignitat convidem a totes les persones i organitzacions a la primera Assemblea per una Carta de drets socials a Catalunya el 16 de setembre a les 10:00 al Casal de Barri Pou de la Figuera (C. Sant Pere més Baix, 70. Barcelona) , per començar a traçar plegades l’elaboració d’aquesta eina de lluita que ens ajudi a visibilitzar i construir aquesta societat més justa per la que totes i tots lluitem.

Assemblea de la Marxa de la Dignitat
Barcelona, juliol de 2017


MARXA DE LA DIGNITAT

divendres, 4 d’agost del 2017

dijous, 3 d’agost del 2017

JUAN GIRALDO GONZÁLEZ, eDUCADOR SOCIAL

Romper a leer


Mi primer recuerdo relacionado con la lectura tiene lugar, como casi todos mis primeros recuerdos, en Sahagún. Tendría cinco o seis años y estaba en ese momento mágico en el que pasas del ejercicio mecánico de silabear a la lectura comprensiva, a través de la cual se te amplia el mundo de manera vertiginosa y descubres un canal de información inagotable y permanente. 
Debía ser la primavera o verano de los primeros años sesenta, acabábamos de cenar y quise exhibir ante mis padres los progresos en la lectura. Cogí el prospecto de un medicamento y me lancé a descifrar las indicaciones del mismo, hasta que tropecé con una palabra desconocida que acompañaba a las mujeres: embarazadas. Tuve que leerlo despacio, silabeando. 
-Qué quiere decir em-ba-ra-za-das?
La sonrisa de mis padres se congeló, Lorenzo y Pili se miraron y tragaron saliva para responder a la primera pregunta incómoda de su retoño y, de paso, echar por tierra la infantil creencia que la llegada al mundo era cosa de cigüeñas. Creo que aquel día me di cuenta que la lectura produce desazón y genera conflictos interiores que nos hacen crecer. 
Muchas y muy variadas son las motivaciones para la lectura. Hay un clic en cada uno que se activa por diferentes razones en diferentes momentos de la vida, nunca es tarde para ensanchar la mente y zambullirse en mundos reales o imaginarios que pasarán a formar parte de uno mismo. Me vienen a la memoria dos historias en las que fui testigo privilegiado del despertar a la lectura de dos personas, una en cada extremo de la escala social.
Eduardo era un niño con un retraso escolar importante, con ocho años conocía la mecánica de la lectura pero no le interesaba lo que leía, hasta que rompió a leer con la alucinante vida de las anguilas descrita en las páginas de “Prosa del Observatorio” de Julio Cortázar. Vivía con pasión la carrera corriente arriba de las diminutas angulas hasta llegar a las fuentes de los ríos, y se le aguaban los ojos cuando, ya convertidas en anguilas adultas, desmineralizadas y sin fuerzas, se dejaban arrastrar corriente abajo hasta las redes de los pescadores que esperaban en los estuarios. Hoy Eduardo es guionista en televisión. 
Alejandro era un joven toxicómano de un barrio marginal que con veinte años aprendió a leer para dejar de ser objeto de burlas por parte de sus colegas. En el centro de actividades al que asistía diariamente estaba incorporada la lectura de la prensa durante el desayuno. Cada uno tenía su sección favorita y Alejandro tenía debilidad por los contactos eróticos, pero al no saber leer tenía que buscar la colaboración de un compañero ilustrado. En muchas ocasiones el lector se inventaba demandas femeninas de relación con un joven de edad y características físicas idénticas a las de Alejandro. A éste se le iluminaba la cara y exclamaba: 
- ¡Esta cae!
Lo que desencadenaba un coro de carcajadas que sonrojaban al inocente Alex. Podríamos decir que aprendió a leer por vergüenza, pero también ganó en su autoestima y tuvo un efecto yo diría terapéutico. Hace un año aquel joven, hoy en plena madurez, intervino en una reunión con la alcaldesa de Barcelona como dirigente vecinal, exponiendo con claridad los principales problemas de los vecinos de su barrio. En ambos casos estoy seguro que la lectura ha tenido algo que ver en su transformación y crecimiento personal.

dimecres, 26 de juliol del 2017

En marxa la campanya a nivell municipal

Ja en marxa la campanya als centres municipals de Serveis Socials. 
Badalona, l'Hospitalet de Llobregat, el Prat, Sant Vicenç dels Horts, Sant Boi, ... es comencen a visibilitzar,..
Podeu seguir a les xarxes socials 
@SosServeisSocials : https://twitter.com/SosServSocials i el hashtag #serveissocialsdignes

dimecres, 19 d’abril del 2017

Reflexions entorn el model de Serveis Socials






GRUP PREPARATIU JORNADES DE SERVEIS SOCIALS

Els Serveis Socials: de la gran mentida a la gran il·lusió

Presentació
A la IAC-CATAC, sindicat majoritari a l’Administració de la Generalitat i amb àmplia representació al conjunt d’Administracions  locals del territori català,  estem preparant unes jornades de reflexió al voltant de la pressió que ha recaigut sobre el col·lectiu de treballadors dels Serveis Socials, durant aquests anys de greu crisi econòmica.
Et volem convidar a participar activament en la reflexió i argumentació prèvies,  que donaran forma i contingut a les ponències que es tractaran a les jornades, i a fer-ne difusió entre els companys.  

Apunts per a la reflexió
Els Ajuntaments, institucions més properes a la ciutadania i amb les competències per a la prestació d’aquests serveis, són en aquest moment institucions (majoritàriament) instal·lades en la improvisació, relegades en la pràctica a la gestió de recursos, convertides --per la influència de la ideologia neoliberal-- en expenedores de recursos, en supermercat precari per a la cobertura insatisfactòria de les necessitats bàsiques d’una població/ ciutadania que veu convertits d’aquesta manera els seus drets en drets menors.
El conjunt de la ciutadania rep un missatge i unes expectatives que no es corresponen amb la realitat pel que fa als recursos que els ofereix l’Administració per a la superació de diferents situacions i problemàtiques  de carácter social, expectatives generades per les pròpies Administracions i els seus aparells polítics i a bastament difoses pels mitjans de comunicació al seu servei.  
El conjunt de treballadors de l’àmbit social estem assumint en la pràctica competències d’altres sectors, que en cap cas es corresponen amb les nostres funcions originals,  i ens converteixen de facto en el gran “calaix de sastre” on s’han estat enquibint en els darrers anys les possibles sol·lucions a problemàtiques socials d’allò més diverses:  demandes del sector de l’habitatge --un àmbit allunyat de les possibilitats reals i de les competències legals traspassades--, o de la pobresa energètica --on, des del poder legislatiu, es deixa de banda la pròpia responsabilitat de les empreses subministradores i es traspassa la responsabilitat de tota aquesta gestió als Serveis Socials.
Davant qualsevol problemàtica que generi la necessitat d’acreditació de la situació social de la ciutadania, són els serveis socials els que resulten mobilitzats i requerits com a comodí transversal que serveix de tapaforats.  Així, aquests serveis estan impedits per exercir la que hauria de ser la seva funció primordial: servir com a instrument de canvi social, i els seus treballadors es veuen relegats a la mera funció de contenció, cosa que a la vegada genera intensos sentiments d’impotència i frustració, superats per l’allau de requeriments des de tots els àmbits de la existència humana i amb la incapacitat que es puguin integrar entre les necessitats bàsiques-estructurals.
Els professionals hem hagut de gestionar la nostra pròpia frustració juntament amb la impotència i la consegüent  irascibilitat incontenible de la ciutadania, que percep trencades les seves expectatives de suport a les situacions de mancança per part de l’Estat. Això ha portat els nostres serveis a convertir-se en el gran mur de contenció del descontentament social, amb les conseqüències que això ha comportat. En molts casos no ha estat possible aplacar el descontentament i la ràbia de certs ciutadans, cosa que ha tingut com a resultat un augment importantíssim i constatat, de forma generalitzada, de manques de respecte, actituds desafiants, insults, vexacions i violència ocupacional de la ciutadania vers els professionals socials com a  principals subjectes responsables de la seva desgràcia.
Per si la pressió sobre els professionals no fos suficient, també hem hagut  de patir les conseqüències directes de les retallades, ja que  molts Ajuntaments no cobreixen les baixes laborals, ni les reduccions de jornada de les companyes, amb el consegüent increment de les càrregues de feina, que en determinats equips es tornen excessives a nivell quantitatiu, de manera que els trobem totalment desbordats, i arriben a perdre el control sobre la feina.
La conseqüència i l’indicador principal d’aquesta realitat és la inexistència de debat públic en la professió: col·legis professionals inerts, absència absoluta de treballadores dels serveis socials d’Atenció Primària als debats públics dels mitjans de comunicació (i la preferència d’aquests per a oenagés com Càritas, Creu Roja, Intermón, etc.), així com la recerca de solucions individuals a problemes laborals col·lectius que caracteritzen la societat actual.
Durant aquests anys de profunda crisi econòmica i social, la societat va romandre adormida fins a l’any 2011, amb l’adveniment del moviment del 15-M. Aquesta llavor va fer florir el moviment de las «Mareas». Malgrat que  la «Marea Naranja» va aglutinar a l’Estat treballadores dels Serveis Socials, la participació de treballadores dels Serveis Socials a Catalunya va ser molt minsa si la comparem amb la participació de docents a la Marea Groga o de professionals de la sanitat a la Marea Blanca.
Conveçuts com estem que aquests sentiments que reflectim són compartits per una gran part dels professionals del nostre sector, considerem que ens cal un debat important, sustentat sobre una base argumental potent i rigorosa que pugui contemplar, a més de l’específic de l’àmbit, l’anàlisi dels canvis socials produïts durant les últimes dècades (revolució digital, precarització del mercat laboral --treballadors prescindibles--, crisi econòmica, demolició de l’estat del benestar...) i que ens porti a enfortir el col·lectiu i a aconseguir la mobilització de molts treballadors  i treballadores del sector que encara resten passius i mancats d’il·lusió.

Per un sindicalisme alternatiu en temps de canvi!

Ens comprometem a informar-te de totes les activitats que desenvolupem com a preparació de les jornades. Esperem les teves aportacions i et convidem a participar amb nosaltres activament.
El grup promotor ens reunim quinzenalment al local del sindicat. T’hi esperem!